Valoració final de les pràctiques
Costa dir que s’acaba quan les coses van bé. I això és el que em passa.
Com les pràctiques les he realitzat al meu centre, em semblarà impossible que no hagi de participar no com a docent ni com a psicopedagoga a la USEE... l’experiència la descriuré com a “increïble” en quan a que aquest món estava la meu costat, coneixia les meves companyes, sabia com funcionava la USEE, però tot de forma supèrflua. Poder aprofundir en aquest espai m’ha fet canviar idees que tenia sobre com suposava que funciona la USEE.
Puc dir, amb veu ven alta, que he aprés i que les meves companyes també han aprés amb mi. Aquesta última part m’ha semblant encara més emotiva.
He aconseguit el meu objectiu! Aprendre i al mateix temps servir d’ajuda a les psicopedagogues i als alumnes de la USEE. A partir de tota la recerca he pogut oferir un ventall de recursos i actuacions que estic segura aprofitaran. De moment han quedat escrites en un PLA d’ ORIENTACIÓ que l’he descrit com: assequible, real, obert, pràctic, ... i ple de recursos i informacions que fan us de les TIC.
Crec que el pla que vaig proposar des d’un principi s’ha complert de forma satisfactòria en totes les fases. Ha estat llarg, intens i al mateix temps molt gratificant.
He aprés que la coordinació és vital, i més dins de la USEE, una coordinació que es du a terme entre tots els professionals que hi treballem,( mi he inclòs jo) i com no amb el pares. He remarcat moltes vegades al blog la importància de la família. Encara més dins de l’orientació amb alumnes que tenen unes NEE “greus”, com són els que tenim a la USEE. Es posa de manifest que el triangle interactiu d’institut- alumnes i família és vital. La negociació, el diàleg i la presa de decisions aniran donant-se la mà en totes les reunions que es realitzin.
Soc conscient de que em queda molt per aprendre, el meu lema és que cada dia aprenem coses noves i d’un i do les que porto dins de la meva motxilla com a practicant de psicopedagogia!!!!
US confesso que ha estar dur, compaginar la feina com a docent, les altres assignatures de la UOC, la cas, la meva família ... els dies s’han fet curs d’hores, he desitjat para el temps!!!
Però ara ja ha arribat el final, només ens quedem les memòries i el temps ... aquesta paraula màgica!!! M’ha ensenyat que puc amb tot el que em proposo!!! I que no m’he equivocat en la tria de continuar estudis de psicopedagogia. Cada vagada m’agrada més actuar am aquest rol.
Finalment, dono les gràcies a la meva família que m’aguanta amb la frase de cada dia: no ara no puc fer això, o això altre... tinc UOC!!!. Agraeixo als meus companys de feina, al meu tutor de practiques i a les dues psicopedagogues i resta de companyes de la USEE, que m’han donat suport quan les forces em fallaven pensant que aquella nit em tocaria dormir poc, per que per exemple, havia d’aprendre a fer un blog!!!... a L'Anna, que ha seguit el bloc i m'ha animat amb els seus missatges, a tots ells una abraçada de gratitud.
Us desitjo a tots molt sort!!!
