dimecres, 30 de novembre del 2011

Comentaris Bloc 30 novembre

Hola Maria Teresa,
M’agrada molt del teu bloc, està molt ben estructurat i farcit de recursos (links, vídeos, fotos, dibuixos, entrevistes...).  Sobretot en destaco com a molt positiu les valoracions que fas de cada una de les fases. Percebo que hi estàs molt implicada i que n’estàs gaudint i, alhora, aprenent.
Penso que el material que estàs elaborant per a l’orientació pot ser molt útil tant pels alumnes com pels professionals de la USEE  i del centre en general, per tant, et felicito.
Veig que has penjat molt recursos per l’orientació, suposo que coneixes la pàgina Orienta’t:
A dins d’aquesta pàgina hi ha un test d’autoconeixement relacionat amb les professions que està força bé. Jo l’havia fet servir per a alguns alumnes i el trobava pràctic (tot i que és molt llarg).
Espero que gaudeixis de la darrera fase.
Molt bona feina! T’animo a continuar així.
Anna Ristol

divendres, 25 de novembre del 2011

Inici Fase 4
Reflexió

És la part del treball  que comporta una tasca  més reflexiva. Cal organitzar tot el material que he anat buscant sobre orientació i elaborar el pla d’orientació per la USEE. Cal tenir present que aquesta reflexió l’he anat realitzant durant totes la fases, però és ara quan s’incrementa la intensitat.

Tot el material recollit  durant aquestes fases: informació sobre els alumnes, funcionament de la USEE, però sobretot material d’orientació és el que hauré de posar en ordre i iniciar l’assessorament sobre els punts menys forts i que cal incidir en la presa de decisions.

El funcionament de la USEE, és impecable. Em sembla molt correcte. Pocs punts febles a reforçar, més aviat he anat pensant en ampliar activitats, per tant seran propostes de caire a materials i continguts. La metodologia, està en funció de la tipologia de l’alumnat de la USEE, però també de la resta de l’INS. També està en funció del professorat tant de la USEE (no són personal fixa al centre) com de tot el claustre així com de la manera i ideologia de centre.

Tot és sempre millorable, i sota aquesta premissa cal incidir. Cercar què es pot portar a cap per guanyar en autoestima, millorar en autonomia, potenciar la presa de decisions des de primer, seria el que remarcaré en les propostes. Però també cal tenir present la línia educativa del centre. Hi ha un canvi de direcció al finalitzar el curs. Seria convenient que el treball aconseguit fins ara en quan a la diversitat i inclusió es mantingui.

Inicio la fase 4, amb el convenciment de que els objectius que m’he proposat es veuran complerts.

Fase 4: objectius i activitats per elaborar el pla d'orientació

Fase 4

Veureu que segons el pla la fase 4 s'iniciava abans. De fet he anat recopilant informació per poder realitzar-la, però he allargat el temps de la fase 3.

 Per tant he modificat les hores, les he ampliat. Tot i fer-ne més, no em sap cap greu
 penso que el tema del pràcticum és ampli i requereix més hores de les que en un principi havia previst.

Com sempre inicio l'entrada al bloc amb els objectius del pla:


FASE 4 :       ELABORACIÓ DEL PLA D’ORIENTACIÓ DELS ALUMNES DE LA USSE DEL INSTITUT i VALORACIÓ –AVALUACIÓ DEL PLA.

En aquesta fase el que pretenc és elaborar el pla d’orientació en base de tot el material que hauré anat recollint. Pretenc que sigui útil al centre i el suficientment flexible per que es pugui modificar en funció dels alumnes.       
                                                  
TEMPORITZACIÓ: 15 hores per organitzar el material i elaborar el Pla d’orientació. El nombre d’hores  són orientatives, cal afegir les que dedicaré  casa per acabar l’elaboració.
Dades: del    15  de novembre al 9 de desembre.
Objectius:
·        Anàlisi   i organització  de tot el material recopilat
§  Elaboració del pla  d’orientació formatiu i/o laboral  dels alumnes de la USEE de l’Institut.
§  Valorar la possibilitat d’aplicacions posteriors del pla elaborat.
Destinataris: alumnes de la USEE, professorat de la USEE. Centre Domènch i Montaner de REUS.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.    Revisió de la bibliografia webgrafia emprada.
2.    Revisió de tota la informació que he anat recopilant en les fases anteriors dels alumnes, les activitats realitzades per aprendre a decidir, les referents a l’autoestima,...
3.    Elaboració  final del PLA d’Orientació dels alumnes de la USSE.
4.    Elaboració de les conclusions finals
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1.    Reunions recapitulatives i de revisió  les psicopedagogues de la USEE.
2.    Documents (informes dels alumnes, PI,graelles de recopilació d’informació, material web, etc.)
3.    Reunió  de Coordinació amb el psicopedagog  per valorar la proposta final del pla.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1.      Compliment dels objectius proposats I grau de satisfacció de les psicopedagogues  de la USEE i del tutor del centre.
  1. Avaluació del pla elaborat.
  2. Utilitat del pla d’orientació pels alumnes actuals i pel dels cursos posteriors.
4.      El grau de satisfacció personal i el creixement personal.



Valoració fase 3

Em toca ja fer la valoració de la fase 3.

En quan els objectius i a les activitats que formen part de la fase 3:


  • Els joves de la USEE s’han mostrat molt oberts i han col·laborat en tot moment, responent a les preguntes, realitzant els dibuixos...  Amb totes les participacions que he anat fent a la USEE, he pogut conèixer quines són les seves habilitats, què els motiva, com es mouen pel centre i per la ciutat, què voldrien fer quan acabin l’ESO, etc.  
  • Referent a les tasques que es realitzen per desenvolupar les habilitats socials m’han quedat clares. Les professores m’han anat informant en tot moment i han col·laborat amb tot el que els anava preguntant.  Per cercar i guarda la informació he estat realitzant el test de la família i observacions directes. Tot el que he ant recollint ho he “guardat” en format word i en graelles.
  • Conèixer els pares: He participat en les entrevistes – reunions, que estaven programades durant els dies que he estat , de fet continuaré realitzant la participació fins que acabin les dades del pràcticum I, Penso que son un font d’aprenentatge.
  • L’avaluació de les propostes l’he anat fent amb el tutor del centre a les hores programades, i remarco que també ho he anat comentant i avaluant amb les dues psicopedagogues de l’aula, la Rosa i l’Eva.

Les activitats, les he anat realitzant totes.

1.       He passat el test  de la família als alumnes i la bateria de preguntes . N’he valorat els resultats.

2.       He participat de forma activa a les classes del Projecte entorn (taller de cuina -elaboració del lot de Nadal) i en altres classe, com Matemàtiques, llengua... com l’aula és bastant àmplia i disposa de dues taules molt grans, permet treballar a les dues psicopedagogues al mateix temps en dos grups diferents. La qual cosa m’ha facilitat el fet d’observar dos grups diferents.

3.       Tot i que he estat realitzant el seguiment de tots els alumnes, per tal d’incidir des de primer en la presa de decisions i l’autoestima, m’he centrat més amb les 4 alumnes de 4rt d’ESO.

4.       He fet el seguiment dels alumnes participant en les entrevistes dels pares i d’altres reunions amb diferents professionals que atenen a aquests alumnes. L’EAP, és amb qui més ens hem reunit.

5.       He estat comentant amb el tutor però també amb l’Eva i la Rosa les propostes que pensava podien millorar els punt febles.

6.       Paral·lelament he estat cercant informació sobre orientació.

Aquesta és la informació  que anat recollint és la que ara em toca organitzar i agafar-la com apunt de partida per elaborar el pla d’orientació.
Estic contenta de com es va desenvolupant el pràcticum. Hi ha molt feina, però val la pena!!!

recta final del projecte entorn a la USEE

He entrat ja a  la recta final del pràcticum!!! El projecte entorn de la USEE també.

He continuat treballant dins del projecte fins arribar al final : elaborar el lot de Nadal.
El producte que no us he comentat és el pot d’olives amb sajolida. Tot el procediment es pot veure al seu bloc. Que per cert es va ampliant amb nous recursos, de moment matemàtics.

Aquestes dues sessions últimes s’han dedicat a més d’elaborar els pots d’olives  a acabar de retocar els altres  productes elaborats decorant-los, posant etiquetes... i folrant la capsa del lot amb papers “atractius”.





 El producte final serà la elaboració de bombons, com és el més delicat s’ha deixat fins al final.


Així també s’està acabant el quadern que han elaborat de  receptes.
Els alumnes han aprés moltes coses de forma significativa. Ells han experimentat amb els materials que habitualment faran servir a la cuina. Saben com cercar les receptes de cuina  a Internet i han aprés a calcular les proporcions que necessiten per realitzar les receptes. 
A tots els 10 alumnes  els ha agrada't el projecte de cuina!!!!!
En el seu bloc blog podeu veure tot el projecte entorn "penjat" per ells mateixos.

Espero que us agradi l'experiència. A mi m'ha servit per a conèixer als alumnes i poder interactuar amb ells.

Fase 3.valoració diària i setmanal dels alumnes

 Seguiment dels alumnes a la USEE, autovaloracions.


Per finalitza la fase 3, m’agradaria comentar-vos com es treballa el seguiment dels alumnes tant a nivell de continguts apresos o construïts, activitats realitzades a casa i a l’INS com tot el  que han aprés  referent a habilitats: autonomia, comportament, relació amb els companys i els professors.

La valoració es realitza diàriament i setmanalment . Sempre a les últimes hores de classe.

Al finalitzar la setmana es valora a nivell individual, La professora pregunta com ha anat la setmana, i l’alumne/-a respon. Segons el que digui hi ha codi de colors:
Verd – si ha anat bé
Groc – si ha anat regular
Vermell- si no ha anat bé.
Per tant hi ha uns gomets que es col·loquen en funció dels resultats sota de la casella corresponent. Al costat dels gomets que corresponen a cada dia de la setmana.          
        
 S’acaba la valoració fent un propòsit que és apuntat a la cartolina – mural penjada a la classe.
Les preguntes són sempre les mateixes:
  • -          com ha anat el dia/ la setmana
  • -          per què?
  • -          Quin és el teu propòsit?
  • -          S’ha complet el que vas fer de propòsit?
  • -          Per què?



Per tant el control és visible, tots saben si ha anat bé i també poden llegir els propòsits.

A la mateixa cartellera hi ha les normes de treball i les  de convivència i comportament. Estan escrites en un doble foli. Sota mateix del full de valoració setmanal. En l’apartat de Valoracions.

A la mateix cartellera hi ha els horaris  dels alumnes i dels professors de l’aula( va realment bé, per que et permet saber en qualsevol moment on són els alumnes i localitzar-los)

També hi ha Un apartat de noticies, un espai reservat pels murals, un altre on hi ha les taules de multiplicar amb full autovaloratius del progrés (taules de multiplicar).


diumenge, 20 de novembre del 2011

test de la família: anàlisis d'un dibuix .


El treball d’aquesta setmana ha consistit en acabar de passar el text de la família a un alumne que degut al seu comportament havia estat sancionat uns dies sense venir a l’INS, a proposta de la comissió de convivència. També he estat valorant amb les professores de la USEE  i el tutor del centre, el material que he anat recollint. Ara em toca ja iniciar l’última part del meu pràcticum: la Fase 4.

Però, abans d’iniciar la fase 4, us volia explicar una mica l’últim alumne valorat. Subjecte de primer d’ESO.
El dibuix de l’alumne és dels més ben elaborats. 
Mireu i després compareu –lo amb els altres.


En la valoració  global que havia realitzat  dels altres dibuixos, us deia que tenien en comú que no hi havia línia de terra, Veureu que ell sí que l’ha dibuixat: demostra que toca de peus a terra. Els dibuixos anteriors dels alumnes que tenen la mateixa edat que ell, eren poc elaborats, amb  cap detall exterior. Ningú havia situat la família en un entorn determinat, havíem d’imaginar on estaven.

Aquest és diferent, estan en un lloc determinat fent una acció concreta. Curiós que a l’hora de comentar no explica res d’on estan, sinó que comença parlant d’ell, de la mare, el pare... però de forma desorganitzada. Els esquemes a l’hora de parlar fan pensar una descoordinació. Vol dir moltes coses i va d’un tema a un altre. Però tot cap a un mateix punt: la seva malaltia “mental”. Ell parla de que té problemes i m’explica com alguns components de la seva família, que no ha dibuixat, tenen dificultats semblants. Són informacions que al tractar-se d’un text projectiu caldria comprovar. Comenta què li fa mal, explica que la mare té la dentadura malament i que a ell també li passarà. Sembla preocupat per l’aspecte físic...i psíquic.

Els dibuixos dels personatges són proporcionals, representen les mides reals de cada membre.   M’explica com són físicament. El pare és una persona molt alta, i em detalla inclús el pes! La mare és baixa i ara està molt grassa. Ell menja igual que la mare i en canvi està més prim. De la germana només comenta que és petita però per la seva edat és una noia molt alta. El metge els ha dit que encara creixerà molt. Sembla que estigui molt pendent del seu aspecte físic i el dels altres. Els personatges semblen representar el rol de cada un. La mare és que treu la brossa...(Ell no va massa net).
 És detallista: fins i tot ha fet un dibuix a la samarreta de la seva mare i de la seva germana ( són iguals i proporcionals al tamany).
 Ell es representa amb un estel a la mà, al costat de la seva germana  que també porta un estel.­­­­­­­­­­­­­­­­ El seu jersei porta escrit un nom WILD ONES que és el nom del joc que ell vol arribar a guanyar. Ho explica moltes vegades, amb molta rapidesa, tanta que inclús s’enganxa al parlar.
Les cares del personatges són expressives. Crida l’atenció la manera en que dibuixa les parts de la cara. Així al pare li fa dues X, per representar els ulls, les seves mans tapen les orelles i la seva boca ben oberta, en posició de cridar.
La mare té els ull molt grans, per que és la que veu tot el que fa, la seva boca ben oberta amb unes dents visibles i sense mostrar un somriure, més aviat sembla que estigui renyant.
La seva germana, és la més feliç, els ull miren l’estel, les mans juntes no arriben a torcar les del seu germà... Ell, escriu “jo” i es dibuixa amb el cabell de moda, amb punxes ben altes(igual que el seu referent: el seu pare).
Entre ell dos germans i els pares hi ha una separació: el riu d’aigua. Aquesta separació no es veu en cap de les explicacions que ell va fent durant l’entrevista. Però a simple vista crida molt l’atenció. Son dos mons a part.

Al passar la bateria de preguntes sobre informació referent a l’orientació sempre arribem al mateix lloc: la informàtica.
 Però la seva autoestima és tan negativa que et fa pensar en que s’ha d’inserir en canviar la seva visió d’ell mateix. El treball ha de començar amb la seva pròpia família. Els pares van en direccions diferents, un és permissiu­ per que no es vol enterar, està com absent d’aquesta part educativa  i sembla que li tolera tot, però també és que el crida; l’altra al contrari. I a més intervé un altre membre familiar que ell té amb molta estima: l’avia.  Des da l’USEE, el treball és molt correcte. Es vol trencar amb els “mal hàbits” que tenia  adquirits de  l’escola. Cada vegada que es portava “ malament” per que es posava nerviós era apartat del grup, però el deixaven connectar- se a l’ordinador. Ara quan es posa nerviós reclama anar a l’ordinador ( ell, es defineix com a una persona molt hàbil en ordinadors, concretament en jocs de guerra que té perquè els baixa piratejant-los, i els que juga des del faceebok).
El treball amb aquest alumne és intens, cal reorganitzar hàbits de treball, vocabulari emprat ja que habitualment diu paraulotes i més si està nerviós) per tant el fet de treballar sobre la presa de decisions queda en un segon pla.  Li costa acceptar normes, i tot que és conscient de que té dificultats, ell sembla que ho utilitza per a justificar-se. El cas s’ha parlat també amb l’EAP.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Fase 3. Valoració global del test projectiu de la família.




He passat el text projectiu a uns quants alumnes de la USEE. És curiós observar com dibuixen, l’ordre en que col·loquen els personatges, si premen el llapis, si comenten alguna cosa mentre fan el dibuix... cada subjecte és diferent, però alguns trets són comuns.

M’ha cridat l’atenció aspectes com:
Segons la seva evolució són capaços de dibuixar de forma més àmplia la figura humana, tot i amb això el fet de tractar-se de nois i noies amb NEE,  el seu dibuix es pot veure  “afectat”.
El dibuix està condicionat a l’edat, les característiques personals i a les seves vivències.
Quan he passat a la fase de preguntes, m’he sorprès de la quantitat d’informació que es pot arribar a recollir.  Tot i amb això penso que al tractar-se d’un text projectiu amb alumnes que presenten dificultats es fa més difícil saber si el dibuix és molt senzill a què és degut: si a un motiu psicològic o a un pobre aprenentatge de l’esquema humà.
Us passo alguns dels dibuixos sense realitzar els comentaris que els han fet.











Com podeu veure, cap té la línea de terra.
La majoria té un  esquema molt elemental de la figura humana. 
Els subjectes dibuixats estan col·locats un la costat de l’altra mostrant un cert equilibri.  
La majoria ha iniciat el dibuix amb  la figura que dibuixa d’un tamany més gran.(sol ser ell mateix o bé el familiar que més aprecia) 
Les absències d’algunes parts de la cara, dels cabells, els dits, o peus poden denotar alguna pertorbació. 
Alguns premen el llapis i el seu traç és insegur. Repassen de forma insistent algun traç, que en principi no té per que destacar, per tant pot ser senyal de neguit, agressivitat, etc.
 També es veu reflectit que té una família més estable, i qui no la té (entorn familiar). 
De forma conjunta és pot observar un equilibri.

A la bateria de qüestions la majoria no té habilitats per moure’s fora de la ciutat, alguns dels més grans sabrien on anar a buscar l’autobús. No parlen a casa del què faran quan acabin la ESO. Sembla que  en molts casos una sobreprotecció, possiblement degut a les seves NEE.
Les respostes a la qüestió de com es veuen dins de 10 anys, ha estat la que han rumiat més. Algunes de les respostes que han donat són:  a casa amb un fill, treballant a una botiga, vivint fora de casa, .... altres no ho sé i els he ajudat preguntant que li agradaria fer, on imagina que estarà i amb qui voldria viure...

Fase 3

1-      Bateria de preguntes

Em serveixen per situar-me. Puc saber si parlen o no del que faran a final de la ESO, expectatives que tenen les famílies, aficions, gustos, el què no els agrada, com es veuen en un futur grau d’autonomia que tenen, ... tot em pot donar pistes de com realitzar l’orientació.

Algunes de les preguntes realitzades són:

·         Quines assignatures t’agraden més a l’INS. Perquè?
·         Quin professor o professora tens? Per què t'agrada o no per què no?
·         Quines assignatures t’agraden menys? Perquè?
·         Surts per Reus amb amics i amigues? On aneu?
·         Fas alguna altra activitat extraescolar? Anar a un Esplai, esport.... expliquem-ho.
·         Quan vas a l?institut, com  hi vas? sol amb autobús, als amics  a peu, sol, amb cotxe...
·         On Vius? Cau lluny  o a prop de l’INS?
·         Saps agafar un autobús per anar per Reus?
·         On s’agafen?
·         Saps agafar-lo per anar a Tarragona, o altre Poble?
·         Parleu a casa  del què faràs quan acabis la ESO?
·         A tu què t’agradaria fer?
·         Ara tanca els ulls, imagina que tens (5, o 10 anys més. En funció de les capacitats que presenten) i ara diguem: Com et veus? On ets?, què fas? Treballes? Estudies, amb qui estàs? Vius aquí a Reus? O on? ...

Fase 3




1-      Qüestionari del test de la família:

Inici: dono un full al subjecte, seguts a la mateixa taula, un al costat de l’altra o al davant. Li comento que m’ha de fer un dibuix molt bonic, es tracta de dibuixar la seva família.

Material : Llapis, paper- foli blanc, colors, goma, retoladors... El material que porta al seu estoig.

Dibuix: el subjecte realitza el dibuix i jo vaig prenent notes de com el fa, per on comença, com dibuixa, ...

Fase qüestionari del dibuix:

Primer  el dibuix, dient que m’agrada molt, que li agrada molt dibuixar..., en destaco el que més ha marcat, reforçant-lo. Mentre el subjecte dibuixa vaig prenent notes, per on comença a dibuixar, si prem  el llapis, si repassa alguna línea varies vagades... si es distreu, a on mira, si pregunta alguna cosa... En funció de com va la situació les qüestions són preguntades en diferent ordre. 

Les qüestions que he anat preguntant són les següents:
·         Expliquem qui has dibuixat.
·         Qui són cada un ( si falta algun membre de la família li pregunto que on és i que fa, perquè no surt al dibuix...)
·         Qui és el que et cau més bé? Amb qui aniries  d’excursió, a una festa, a comparar... i per què?
·         Amb qui no aniries en lloc? Qui et cau malament? Perquè?
·         On imagines que esteu en el dibuix?
·         Què feu?
·         Com t’ho passes ? Perquè?
·         Quina hora del dia és
·         On t’agradaria anar amb aquesta família, on no? I perquè.

Fase 3. Test projectiu



TEST PROJECTIU DE LA FAMÍLIA + BATERIA DE PREGUNTES ALS SUBJECTES DE LA USEE  

Aquestes sessions són realitzades de forma individual, i en funció de les característiques del subjecte, solen durar de ¾ d’hora a una 1.

Activitat:  passar el test projectiu de la família i al mateix temps realitzar qüestionari sobre activitats i preferències.

Objectiu:  Conèixer l’entorn familiar de l’alumne i saber quines preferències té per posteriors estudis i/o mon laboral. Fases 2

Fonamentació Què és un test projectiu? Per què el test de la família? Com l’analitzo?
Aquestes són les primeres qüestions que em vaig plantejar: per poder obtenir informació sobre els alumnes, a més de l’observació directe què puc fer? El test projectiu  gràfic, segons  Llorenç Andreu Barrachina i Mònica Sanz Torrent, en el capítol II “Tècniques de recollida d’informació” del llibre Diagnòstic en educació. Ed: UOC 2011 Barcelona , ens diuen que són com a eina per aprofundir en la personalitat del subjecte i el seu comportament. Fernández-Ballesteros (2000) va classificar les tècniques projectives  i segons aquesta classificació el test de la família estaria dins de les expressives.
En un estudi fet per EOEP de Palma el curs 2004-5  “APROFUNDIMENT EN EL DIBUIX COM A EINA D’AVALUACIÓ DE LES CAPACITATS COGNITIVES, DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL I AFECTIVES I D’INTERACCIÓ SOCIAL, EN LES ETAPES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA”  http://cprpalma.caib.es/ass_diversitat/seminari_eoep_dibuix2/seminari_eoep_dibuix2.pdf Hi han una sèrie de graelles que adapto per realitzar la valoració de cada subjecte.
Més bibliografía* i webgrafia* relacionada amb el tema:

Burns, R. C. i Harward K. S. (1978). Los dibujos kinéticos de la familia. Buenos A.: Paidós. 
Corman, L. (1967). El test del dibujo de la familia. Buenos Aires: Kapelusz. 
Hammer, E. (1976). Tests proyectivos gráficos. Buenos Aires: Paidós. 
Rovira, F. i Dalmau, M. (2009). El test de la familia en los trastornos infantiles. Diagnóstico. Pronóstico. Terapia. Tres modalidades de consigna. Revista de la SERYMP, 22, 52-61 

*només és una petita mostra, ala resta de bibliografia trobada està introduïda al blogc a l’aparat de bibliografia.

Com aquest apartat és extens (correspon a varies sessions de treball),  el presentaré en diferents apartats (entrades al blog):

1-Qüestionari del test de la família
2-Bateria de preguntes.
3-Valoració global: En faig una anàlisi general dels dibuixos obtinguts.
4-Valoració individual: Per valorar a cada subjecte en faig una síntesis individual. A partir de graelles de valoració. Prenent com a subjectes principals als de 4rt d’ESO
5-Dibuixos dels subjectes. Els he inserit al principi de les explicacions de forma global i  nivell individual  a  la valoració de cada subjecte. 

Fase 2. Torró de "guirlache"

Aquests alumnes són quasi bé uns cuiners professionals... mireu!!!!






Fase 2: ametlles garapinyades

Com sabíem com es feien primer van buscar el procés per Internet.
Aquest va ser el resultat!!!!












Fase 2: Panellets