El treball d’aquesta setmana ha consistit en acabar de passar el text de la família a un alumne que degut al seu comportament havia estat sancionat uns dies sense venir a l’INS, a proposta de la comissió de convivència. També he estat valorant amb les professores de la USEE i el tutor del centre, el material que he anat recollint. Ara em toca ja iniciar l’última part del meu pràcticum: la Fase 4.
Però, abans d’iniciar la fase 4, us volia explicar una mica l’últim alumne valorat. Subjecte de primer d’ESO.
El dibuix de l’alumne és dels més ben elaborats.
Mireu i després compareu –lo amb els altres.
En la valoració global que havia realitzat dels altres dibuixos, us deia que tenien en comú que no hi havia línia de terra, Veureu que ell sí que l’ha dibuixat: demostra que toca de peus a terra. Els dibuixos anteriors dels alumnes que tenen la mateixa edat que ell, eren poc elaborats, amb cap detall exterior. Ningú havia situat la família en un entorn determinat, havíem d’imaginar on estaven.
Aquest és diferent, estan en un lloc determinat fent una acció concreta. Curiós que a l’hora de comentar no explica res d’on estan, sinó que comença parlant d’ell, de la mare, el pare... però de forma desorganitzada. Els esquemes a l’hora de parlar fan pensar una descoordinació. Vol dir moltes coses i va d’un tema a un altre. Però tot cap a un mateix punt: la seva malaltia “mental”. Ell parla de que té problemes i m’explica com alguns components de la seva família, que no ha dibuixat, tenen dificultats semblants. Són informacions que al tractar-se d’un text projectiu caldria comprovar. Comenta què li fa mal, explica que la mare té la dentadura malament i que a ell també li passarà. Sembla preocupat per l’aspecte físic...i psíquic.
Els dibuixos dels personatges són proporcionals, representen les mides reals de cada membre. M’explica com són físicament. El pare és una persona molt alta, i em detalla inclús el pes! La mare és baixa i ara està molt grassa. Ell menja igual que la mare i en canvi està més prim. De la germana només comenta que és petita però per la seva edat és una noia molt alta. El metge els ha dit que encara creixerà molt. Sembla que estigui molt pendent del seu aspecte físic i el dels altres. Els personatges semblen representar el rol de cada un. La mare és que treu la brossa...(Ell no va massa net).
És detallista: fins i tot ha fet un dibuix a la samarreta de la seva mare i de la seva germana ( són iguals i proporcionals al tamany).
Ell es representa amb un estel a la mà, al costat de la seva germana que també porta un estel. El seu jersei porta escrit un nom WILD ONES que és el nom del joc que ell vol arribar a guanyar. Ho explica moltes vegades, amb molta rapidesa, tanta que inclús s’enganxa al parlar.
Les cares del personatges són expressives. Crida l’atenció la manera en que dibuixa les parts de la cara. Així al pare li fa dues X, per representar els ulls, les seves mans tapen les orelles i la seva boca ben oberta, en posició de cridar.
La mare té els ull molt grans, per que és la que veu tot el que fa, la seva boca ben oberta amb unes dents visibles i sense mostrar un somriure, més aviat sembla que estigui renyant.
La seva germana, és la més feliç, els ull miren l’estel, les mans juntes no arriben a torcar les del seu germà... Ell, escriu “jo” i es dibuixa amb el cabell de moda, amb punxes ben altes(igual que el seu referent: el seu pare).
Entre ell dos germans i els pares hi ha una separació: el riu d’aigua. Aquesta separació no es veu en cap de les explicacions que ell va fent durant l’entrevista. Però a simple vista crida molt l’atenció. Son dos mons a part.
Al passar la bateria de preguntes sobre informació referent a l’orientació sempre arribem al mateix lloc: la informàtica.
Però la seva autoestima és tan negativa que et fa pensar en que s’ha d’inserir en canviar la seva visió d’ell mateix. El treball ha de començar amb la seva pròpia família. Els pares van en direccions diferents, un és permissiu per que no es vol enterar, està com absent d’aquesta part educativa i sembla que li tolera tot, però també és que el crida; l’altra al contrari. I a més intervé un altre membre familiar que ell té amb molta estima: l’avia. Des da l’USEE, el treball és molt correcte. Es vol trencar amb els “mal hàbits” que tenia adquirits de l’escola. Cada vegada que es portava “ malament” per que es posava nerviós era apartat del grup, però el deixaven connectar- se a l’ordinador. Ara quan es posa nerviós reclama anar a l’ordinador ( ell, es defineix com a una persona molt hàbil en ordinadors, concretament en jocs de guerra que té perquè els baixa piratejant-los, i els que juga des del faceebok).
El treball amb aquest alumne és intens, cal reorganitzar hàbits de treball, vocabulari emprat ja que habitualment diu paraulotes i més si està nerviós) per tant el fet de treballar sobre la presa de decisions queda en un segon pla. Li costa acceptar normes, i tot que és conscient de que té dificultats, ell sembla que ho utilitza per a justificar-se. El cas s’ha parlat també amb l’EAP.
